dilluns, 26 de maig del 2014

Selecció de 21 cançons populars valencianes per treballar en educació

A continuació es presenta una selecció de 21 cançons populars valencianes per treballar en educació per tal 
de veure que la llengua a més de servir com a vehicle de comunicació i per la realització de tasques escolars, també permet a les persones gaudir d'ella al ritme de la música.

1. El Micalet de la Seu

2. A cal tio pollastre



3. La lluna, la pruna


4. Ara plou, ara neva


5. El gegant del pi



6. Sol, solet



7. Joan petit quan balla



8.L'elefant


9. Quan les oques van al camp



10. Els animals del mar



12. Som, som, som els cavallers




15. El ball de la civada


16. La castanyera


17. El lleó no em fa por


18. El tio Pep se'n va a Muro



20. La manta al coll i el cabasset


21. La xata merenguera

dijous, 22 de maig del 2014

Tot s'acaba: valoració de l'assignatura (text propi 8)

Amb la realització de les últimes exposicions a la classe del dia 22 l'assignatura de Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües va posar punt i final. I per aquest motiu a continuació es vol mostrar una reflexió, a mode de valoració general, sobre l'assignatura i les implicacions educatives que té en la formació de tot docent.

            Aquesta matèria ha permés conscienciar els futurs mestres de la situació lingüística que hi ha al País Valencià des d’un punt de vista sociolingüístic per tal de conduir cap a la creació de pràctiques docents que tinguen en consideració aquest punt de partida. Així, amb una visió històrica del desenvolupament de la llengua i l’esforç per tal d’aconseguir que la llengua catalana torne a estar present en els àmbits d’ús formals, s’han creat espais de reflexió lingüística de l’alumnat sobre aspectes que, en moltes ocasions, no es tenen en consideració. És el cas dels mitjans de comunicació o l’escola com dos de les ferramentes socials que més ús han realitzat diferents ideologies polítiques per tal de vehicular el seu ideari que, en la gran majoria dels casos, s’ha manifestat a través de polítiques basades en el dogmatisme i no en aspectes científics.

            Seguidament, no s’ha deixat de costat la consideració de la llengua com a expressió cultural per excel·lència. És ben sabut que una cultura, a més a més de les idees que vertebren aquesta identitat il·lusòria, es composa d’altres elements com és la música, la gastronomia o la llengua. Concretament aquest últim component del territori valencià (assegurada la seua oficialitat territorial teòrica), que ha sigut fruit de perjudicis socials constants, es tracta de l’element que permet la comunicació entre les persones i és l’espai, normalment acústic, on aflora una identitat social que, en el cas de la Comunitat Valenciana amb el tancament de mitjans de comunicació com RTVV, ha sigut desproveïda la seua lliure expressió.

            Tenint en consideració els aspectes fins ací assenyalats i sense perdre les característiques de la macroestructura social que els rodeja, ha sigut una assignatura que, lluny de l’expressió manifesta de teories didàctiques sobre el desenvolupament d’habilitats de comunicació bàsiques sense fonament, ha possibilitat la construcció de coneixement sobre la realitat lingüística de la llengua i, sobre tot, la construcció de propostes didàctiques que, en el rerefons de les quals, es troba la idea de potenciar la normalització lingüística i crear un clima de classe on no es rebutge la interacció social i es done vehicle a la integració educativa multicultural i, com a conseqüència, multilingüe.

dijous, 15 de maig del 2014

Exposicions.

Després d'una temporada sense fer cap publicació arriba el final del curs i, amb ell, les exposicions dels treballs de desenvolupament del llenguatge oral. El dia 13 van començar amb propostes com l'el·laboració d'un noticiari però, hui, dia 15 s'han realitzat d'altres molt interessants entre les quals es trobava la realitzada pel nostre grup de treball.

A mode de resum es va plantejar tota una proposta didàctica, anomenada "Cròniques d'un rei: mai l'època medieval havia estat tan prop" (es pot veure un banner realitzat sobre aquesta en l'encapçalament d'aquesta entrada), dirigida a sisé curs de primària de l'obra  de Literatura Infantil i Juvenil,"Cròniques d'un rei", de Víctor Gómez Labrado i il·lustrada per Francesc Santana que suposa la realització d'una ruta literària per València que no descarta l'ús de les noves tecnologies i les potencialitats d'algunes ferramentes de la Web 2.0 com la Realitat Augmentada així com el treball col·laboratiu i d'altres estratègies pel desenvolupament del llenguatge oral en un ambient medieval. Després del gran esforç per la confecció de cadascuna de les parts degut a la complexitat de la proposta didàctic integrant tot un marc de projecte interdisciplinar, va poder-se mostrar com es pot utilitzar tot allò que ens envolta per apropar l'alumnat a altres èpoques.

Es vol fer menció especial també a la gran idea de realitzar un fabulari per tal de treballar aquesta habilitat lingüística bàsica en l'alumnat que va confeccionar el grup de treball compost per Jana Chilleron, Andrea Viana, Rubén Peinado, Sergio Salido i Mari Carmen Cuerda. 

dijous, 17 d’abril del 2014

Tema 6. La interacció verbal en l'escola

Les vacances de Pasqües ja estan ací però el ritme de publicació del blog no es frena. Així, hui es deixa un dels aspectes que cal tenir en consideració en la interacció verbal en l'escola i, concretament, en l'aula per tal de fomentar cap a un desenvolupament del llenguatge oral que seguisca la normativa de la llengua. En aquest sentit cal fer menció de les interferències lingüístiques que, tot i que es tracta d'un punt important en el procés de normalització lingüística que s'evidenciava en entrades anteriors, cal remarcar-lo de forma més explícita. Posteriorment, s'aprofitarà l'entrada per deixar algunes pautes didàctiques que cal que el docent tinga en consideració en les interaccions comunicatives en l'aula.

  • La interferència lingüística es tracta d'un fenomen produït en una llengua que es caracteritza pel canvi d'estructures en aquesta per una altra llengua (es tracta d'un tret molt comú en models d'aprenentatge on hi ha presència de més d'una llengua o en contextos en els que hi ha una confluència de dues manifestacions lingüístiques diferents).
    • Tipus d'interferències lingüístiques:
      • Interferència fònica: incorporació d'elements fònics propis d'altra llengua (ex. el so del fonema castellà [x] en paraules com "bandeja" incorporat al català).
      • Interferència lèxica i semàntica: introducció de paraules i expressions pròpies de la llengua dominant en la minoritzada (ex. introducció de castellanismes com "Adios", "enero"...)
      • Interferència morfosintàctica: introducció de normes gramaticals que no són pròpies (ex. canvis de gènere com "la costum" en compte de "el costum" o la perífrasi d'obligació castellana traduïda al valencià com "tinc que...").
  • D'altra banda entre els elements que ha de tenir en consideració el docent en les comunicacions en l'aula destaquen els següents:
    • Veu:  to de veu adequat, correcta pronunciació i canvis d'entonació.
    • Control visual: captar l'atenció de l'alumne visualment.
    • Control del llenguatge no verbal.
    • Ús d'un llenguatge normatiu  (ser un model, un bon input).
    • Permetre la interacció de l'alumne vetlant per l'ús correcte de la llengua.
Ací, baix, trobareu les dues Prezis en les quals s'ha basat el xicotet resum que s'ha exposat:


dimecres, 16 d’abril del 2014

Contes musicalitzats per treballar en educació

Però, no només la llengua es pot trobar en àmbits d'ús acadèmics sinó que pot, fins i tot, ser acompanyada per una melodia per tal de contar històries. Ací es deixen tres contes musicalitzats per Dani Miquel.

1. La masereta

2. La princesa Ratolina




3. Poema al sol i la lluna


dimarts, 15 d’abril del 2014

Tema 5. Les habilitats lingüístiques

En la sessió de hui, amb una metodologia innovadora i poc lligada a la idea de classe magistral, s'ha realitzat l'explicació sobre les microhabilitats lingüístiques referides a la llengua oral, concretament, les de l'expressió oral utilitzant la deducció de l'alumnat del significat o semàntica de cadascuna d'aquestes i la posterior posada en comú per construir el coneixement a nivell de grup-classe. Per fer això, es van realitzar agrupaments heterogenis a partir del repartiment d'una peça de puzzle de diferents col·leccions a l'atzar (es reuneixen els alumnes que tenen peces de la mateixa col·lecció) Però, tot i que no es va comentar de forma implícita i pot ser puga servir per emmarcar allò que es comentarà a continuació, es va realitzar una síntesi de les habilitats linguístiques de forma teòrica i general (ja que la part didàctica i la seua posada en pràctica es realitza a través dels treballs de desenvolupament del llenguatge oral):
  • Les habilitats lingüístiques es classifiquen segons:
    • El paper de l'emissor o receptor : habilitats receptives  (escoltar i llegir)  o habilitats productives (parlar i escriure).
    • El canal utilitzat en la comunicació: habilitats orals (parlar i escoltar) o habilitats escrites (escriure i llegir).
  • Tot i això es manifesta la seua presència de forma conjunta la qual cosa ens porta a unes pràctiques docents didàctiques basades en el seu tractament de forma conjunta i integrada.
  • Si es centra l'atenció en el discurs oral es descubreix el seu caràcter predominantment:
    • Col·loquial o informal
    • Subjectiu
    • Redundant i obert.
    • Ple de sintaxi simple, frases inacabades, lèxic general i pobre, repeticions, onomatopeies...
  • Des d'un punt de vista del discurs oral com a situació de comunicació cal tenir en consideració:
    • Canal auditiu
    • Perspecpció successiva dels diversos signes
    • Comunicació espontània i immediata (emissor pot rectificar allò dit en un temps i espai determinat).
    • Comunicació efímera.
    • Ús de codi no verbal que permet la interacció creant tot un context extralingüístic.
  • Les dues modalitats o habilitats en relació a la llengua oral són: escoltar i parlar
    • Comprensió oral (escoltar): comprensió d'un missatge verbalitzat per un emissor a través d'un procés cognitiu de construcció de significat i interpretació d'aquest.
      • Hi ha objectius per escoltar (rebre informació, entendre...).
      • Hi ha expectatives  (tema, estil, tipus de llenguatge...).
      • Microhabilitats que s'executen:
        • Reconeixement dels elements de la seqüència acústica (sons, paraules...).
        • Seleccionar els elements de la seqüència acústica més rellevants segons els interessos.
        • Interpretar el contingut i la forma (donar significat als elements reconeguts).
        • Anticipar qüestions del discurs  (a partir d'entonacions, estructura, contingut).
        • Inferir la informació d'altres fonts no verbals (llenguatge gestual...).
        • Retenir elements del discurs que el receptor considera importants (en la memòria a curt termini).
      • El mecanisme d'aquest es fonamenta en aquest model:

    • Expressió oral (parlar)expressió d'una seqüència acústica per tal d'interactuar al medi en el qual es troba un agent social o amb una altre agent social.
      • 2 tipus: comunicació oral autogestionada (únic emissor que gestiona el text amb baixa probabilitat d'un receptor per respondre en actes com l'exposició, discurs, conferència...) i la comunicació oral plurigestionada (hi ha més d'un interlocutor que adopten alternativament els papers d'emissor i receptor en actes com el diàleg, l'entrevista, el debat...).
      • Microhabilitats que s'executen:
        • Planificar el discurs (anàlisi de la situació, preparació per escrit de la intervenció, anticipació del tema...).
        • Conduir el discurs (recerca de temes adequats a la situació comunicativa, inici, desenvolupament o conducció i finalització un tema, desviacions del tema, relacionar temes, manifestacions d'intervenció i ús eficaç del to de paraula...).
        • Negociar el significat (adaptació al grau d'especificitat del text, elisió de paraules irrelevants, autocorrecció, repetició d'idees més importants, ús de crosses o reformulacions aludint a la normativa lingüística...).
        • Produir el text (al·lusió al llenguatge no verbal com el control de la veu, gesticulacions, control de la mirada...).
Ací baix vos deixe les dues presentacions associades a aquestes dos habilitats que cal desenvolupar en l'alumnat:



dimecres, 9 d’abril del 2014

Text propi 7. Resum de l'assistència a la ponència realitzada per Uri Ruiz Bikandi (IV SAC)


A continuació es presenta un resum de la conferència realitzada el dia 9 d’abril de 2014 per la filòloga, pedagoga i especialista en processos d’educació bilingüe que actualment du a terme investigacions sobre l’adquisició de segones llengües en l’Escola de Magisteri del País Basc (Uri Ruiz Bikandi) dins del marc de la quarta Setmana d’Activitats Complementàries.

En primer lloc, aludeix a clarificar l’adquisició i l’aprenentatge com a dos conceptes diferents. Així, l’adquisició és un procés neuropsicològic a partir del qual una persona du a terme l’aprenentatge de forma implícita mentre que l’aprenentatge es deriva de l’ensenyament, per tant, d’un procés conscient que ha sigut planificat prèviament.

Però, l’ensenyament de L2 no sempre ha sigut de la mateixa manera sinó que, després dels estudis de processos mentals en l’adquisició de les llengües s’han extret diferents models didàctics: primerament, el model didàctic “gramàtica-traducció”, és a dir, es fixa en com és la llengua i es fa referència als mecanismes interns; seguidament, es va passar al model “audiolingual” com a primera mostra de la racionalitat occidental i es basava en la repetició (vehicle del conductisme); en tercer lloc, es va passar a un model “oral-situacional” caracteritzat per la idea que el lloc determina el tipus d’aprenentatge (és a dir, es relacionava amb el context) i, per últim, s’ha passat a una perspectiva “nocional-funcional” segons la qual cal dur a terme l’ensenyament de L2 tenint en consideració la motivació temàtica de l’aprenent per fer d’aquest aprenentatge una qüestió significativa en tant que es funcional.

De fet, han sigut diversos els estudis que s’han realitzat sobre l’adquisició i que s’han agrupat en diferents corrents les quals coincideixen, però, en el fet que el processament de L2 hi intervenen una sèrie de conceptes vinculats als processos mentals implicats en l’aprenentatge. Aquests són: d’una banda, l’intake o part de l’input que l’aprenent percep i després incorpora en la seua memòria a llarg termini; d’altra banda, la interllengua o punt en el qual es troba el coneixement de la llengua que s’està aprenent (és dinàmic per tant); seguidament, la captació conscient de la diferència basada en una intenció i interés per fer-ho (“noticing”); en quart lloc, el “chunking” o trossejament realitzat en l’aprenentatge d’una frase o paraula ; a més a més es va fer referència a la “transferència” realitzada d’una llengua a una altra en qüestions comuns (ex. en els plurals) o a la “monitorització” (metaconeixement o control de la parla a mesura que es va vehiculant la parla) i, per últim, no es va descartar al·ludir als mecanismes que utilitza qualsevol parlant per tal de posseir un coneixement lingüístic utilitzable o en la memòria a curt termini, és a dir, la “ressonància” així com la “reformulació” com mecanisme que augmenta el input.

Finalment, es van donar recomanacions didàctiques a algunes per conduir l’aprenentatge de L2 com la creació de tasques significatives, potenciar el paper actiu de l’alumne en el seu aprenentatge, permetre un input correcte, impulsar l’aprenentatge inductiu respectant la individualitat i el ritme de l’alumne fomentant aprenentatge col·laboratiu i, sobre tot, acomodant les experiències didàctiques d’aprenentatge als interessos propis de l’alumnat.