Mai
cap nou dominador del territori va anul·lar completament la cultura anterior:
per això es manté a València un sediment ibèric pre-romà, important adstrat
àrab i un transcendent substrat romànic procatalà (Sanchis Guarner, La llengua dels
valencians, 1989).
a) Naixement i expansió del s. VII al s. XIV (la informació ha sigut extreta de la seua explicació oral realitzada i del llibre "La llengua dels valencians" de Sanchis Guarner).
- a.1)Consciència de la nova llengua
- Sediment ibèric pre-romà (substrat) que existia darrer de les muntanyes de l'oest de la Comunitat Valenciana on hi havia pobles cèltics que eren molt diferents als ibers que ocupaven el nostre territori.
- Ibers (edetans, ilergetes i ilercavons que es trobaven abans dels romans fins al s. I) : ocupaven el País Valencià tot i que molt poc es sap sobre la seua llengua, només s'han trobat algunes inscripcions, la majoria de les quals, eren sobre el seu alfabet.
- Romanització o substrat romànic procatalà: van deixar el seu legat llatí (la llengua llatina fou difosa per tot el territori i iniciada a la província Tarraconense com a nucli de mercaderia i militarisme).
- Comencen les dissidències dins dels gran imperi romà: inici de variacions lingüístiques d'aquest llatí en els territoris fronterers donant inici, d'aquesta forma a les llengües romàniques.
- Superestrat del català: comencen les invasions germàniques que aprofiten aquestes dissidències internes de l'imperi romà (veure's mapa baix d'invasions dels visigots durant els segles V a VIII).
- Superestrat àrab (s. VIII) : després de l'annexió pacífica de València i Catalunya l'any 718 per part de l'Islam, es va produir una gran influència cultural aràbiga en ambdós territoris. De fet, molts hagueren de seguir la normativa i religió àrab del Coran ("mossàrabs") que va portar, en la part més culta, al coneixement d'ambdues llengües (àrab i "llatí vulgar").
- El cid troba un bon moment per conquesta de València: abandona el rei moro de Saragossa i du a terme la seua conquesta.
- Almoràvits nord-africans tornen a annexionar a l'Islam el territori: eren una de les societats de grans lluitadors.
- A Catalunya (després de la conquesta d'aquest territori pels francs) s'inicia una política d'aliances: a mode d'exemple amb la mort d'Alfons el Bataller, el regne d'Aragó s'annexiona a Catalunya (Ramon Bereguer IV comte-rei de Catalunya i Aragó).
- Produeixen dissidències internes en els territoris musulmans: grups de cristians i grups de musulmans potenciaren guerra contra els infidels amb caràcter de croada. Els almohades són enfonsats en Las Navas de Tolosa en 1212.
- Aquesta situació és aprofitada per Jaume I per dur a terme la seua política d'expansió (conquesta Mallorca i, encara que amb més dificultat, també ho farà en València en el periode de 1233-1244).
- Fonts escrites on es troben mossarabismes valencians: poques i molt difícils d'analitzar (no hi ha paregut al català).
- Fonts útils són escrites en llatí ("Llibre del Repartiment del Regne de València", escrit després de la conquesta).
- Destaquen els préstecs lingüístics de l'àrab en la toponímia valenciana.
- Repoblació cristiana després de la reconquesta (ja en l'època del segle XIII): repoblació de tots els territoris valencians en diferents etapes i onades migratòries que van provocar diferències idiomàtiques arrelades a les característiques castellanes dels repobladors.
- Denominacions del català al País Valencià:
- La primera llengua de cultura en el País Valencià va ser el llatí. Posteriorment seria l'àrab.
- Va haver una coincidència temporal del català amb la llengua d'oc i amb el castellà.
- Les coincidències entre la llengua d'oc i el català van potenciar cap a la seua incertesa en les denominacions:
- Català com a dialecte de llengua d'oc (Meyer- Lübke).
- No és possible ja que el català redueix els diftongs "ai", "au" als llatins o romànics ("mais"/ "més" o "au"/"or").
- Català com a llengua indígena del llatí vulgar del sector nord-est del territori Tarraconense
- 1r denominada llengua d'oc.
- 2n denominada occità.
- 3r denominada llemosí (per la societat del territori de Catalunya).
- Primers documents escrits:
- "El cantar del Mío Cid" (en castellà).
- "Forum ludicum" (fragments de la versió catalana).
- "Les Homílies d'Organyà" (segle XIII).
- 4 grans cròniques (posteriorment).
 |
| Fragment llibre "Les Homílies d'Organyà" |
 |
| Fragment llibre "Forum ludicum" |
- a.2)L'expansió geogràfica del català:
- L'expansió mediterrània (s. XII- XIII)
- Assaltament de la mar mediterrània (Jaume I conquesta Mallorca i Alfons el Magnànim conquesta Nàpols, Sicília i Sardenya).
- Domini militar, polític i cultural (de la "Confederació" formada per Catalunya, Aragó, Mallorca i València)
- Realització de predicaments religiosos en català (Sant Vicent de Ferrer)
- Català com a idioma internacional (documentació escrita del Papa Borja).
- L'expansió peninsular
- Es produeix amb la conquesta de València per part de Jaume I.
- a.3)La Cancelleria Reial
- Després de la reconquesta de València va haver la necessitat d'una entitat burocràtica per realitzar dues funcions:
- Aspectes burocràtics del territoris.
- Estil o model de redacció a la documentació realitzada en un intent d'unificació lingüística i creació d'un model literari (persones que sabien llatí a més de català, aragonés i àrab).
- Es tradueixen obres clàssiques com "Divina comèdia" de Dante o textos clàssics de Petrarca o Bocaccio.
- S'introdueix la corrent humanista per part de Bernat Metge.
- a.4)La formació de la tradició literària catalana
- Els vincles amb Itàlia van portar l'humanisme (introduït pel territori català), corrent que Guarner explicava com "no és més que una etapa preparatòria del Renaixement".
- Destaquen com a difusors d'aquesta tradició literària Bernat Metge amb "Lo Somni" o Antoni Canals amb "Raonament d'Escipió e Aníbal".
- Hi ha un afany per traduir obres al català com "Tragèdies de Sèneca", "Història d'Alexandre" o les "Econòmiques d'Aristòtil".
b) Etapa d'esplendor (s. XV)
- b.1)La plenitud de la producció literària
- El centre cultural havia sigut fins aleshores Barcelona, però va passar a ser València per la seua hegemonia religiosa amb el Papa Borja.
- En el segle XV, de fet, la població que hi vivia a l'actual Comunitat Valenciana es complaïa d'anomenar-se valencians (d'ací s'extrau la denominació de "Estil de valenciana prosa").
- Destaca la realització i difusió en català (per la creació d'una seu d'impremta a València) de "Tirant Lo Blanc" de Joanot Martorell.
- En el Quixot, de fet, s'arrepleguen influències de l'obra de Martorell.
- En lírica es produeix la desoccitalització o desprovençalització:
- Comença l'escritura d'obres líriques en català amb autors com Jordi de Sant Jordi o Roís de Corella
- b.2)La llengua en els àmbits no literaris
- Continua utilitzant-se el català en àmbits d'ús com els jurídics i administratius derivats com a continuació del segle passat i per ser un punt de referència cultural molt important en el món.
- b.3)Bases històriques de la castellanització: el canvi idiomàtic (coincideix amb la primera part de l'etapa de Decadència).
a Ací vos deixe dues imatges de les obres de Sanchis Guarner llegides per tal de completar les explicacions realitzades sobre els punts "a)" i "b)".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada