Text propi 3. "La multiculturalitat com a riquesa educativa"

“[...]perquè no hem d’oblidar que tots són immigrants, ho hem estat o ho serem” (Delgado M., 2013).

            Les onades migratòries produïdes a partir del segle XX i, sobre tot, en el segle XXI han portat cap a un increment evident de la diversitat cultural en els límits territorials d’Espanya. Però, tot i que aquest fet ha sigut objecte de crítiques fonamentades en tres punts de vista diferenciats (laboral, demogràfic i cultural), ha conduït cap a un qüestionament pronunciat en l’àmbit educatiu.

            En primer lloc, seguidors del pensament de la presència cultural com a mostra o exemplificació vàlida d’amenaça de la cultura autòctona per altra foragita, hi ha professionals de l’educació que han pres el camí cap a la ignorància d’aquest fet com si en les seues classes no hi influenciara.

En aquest sentit, les pràctiques educatives es basen en el compliment de la normativa legal en matèria educativa sense tenir cabuda, encara que s’explicita legalment, el treball transversal de l’Educació per a la Pau i la Convivència, Educació Moral i Cívica o per la Igualtat. De fet, qualsevol desviació ordinària – per dificultats en l’aprenentatge de la llengua o d’altres dificultats d’aprenentatge diferenciades– és causa vertebradora de l’educació compensatòria la qual, lluny de conduir cap a un clima de classe basat en el contacte cultural com a font d’enriquiment, condueix a una manifestació explícita de la diferència sobre allò autocton.

            Però i com a seny d’identitat d’aquest blog, hi ha el docent que no només té en consideració les característiques socials en el qual s’integra l’esfera de realitat educativa, sinó que potencia cap a un ambient de classe en el qual aprofita tota diversitat cultural intrínseca així com el pensament individual de l’alumnat per tal de crear un ambient de classe on regne la manifestació espontània de les idees, vinculat a la interacció heterogènia de l’alumnat sense cap tipus de distinció i creador d’actituds i pensament crític que sorgeix de la reflexió constant i respectuosa del ideari vertebrador de cada cultura. Cal assenyalar que l’educació intercultural han de ser objecte de treball, així mateix, a nivell de centre per tal de fomentar un ambient de centre que permeta estendre la riquesa educativa que proporciona tenir un context multicultural i, per tant, plurilingüe.