En primer lloc, cal
assenyalar les característiques pròpies o d’identitat de la institució escolar
per tal d’entendre alguns elements organitzatius en termes lingüístics. Així,
l’escola “Ramón Laporta” es tracta
d’un Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) situat en Quart de Poblet,
municipi de l’horta sud en el qual des de sempre s’ha utilitzat el valencià i,
concretament, el subdialecte apitxat com a mitjà de comunicació. Però per
motius econòmics, el desenvolupament d’un
gran teixit industrial a la dècada dels 60, es va produir l’increment del
percentatge d’immigració de famílies de diferent procedència (Marroc, països de
l’est o, inclús, del sud d’Amèrica) i com a conseqüència va accelerar el procés
de substitució lingüística per la pèrdua de valencianoparlants.
Aquest
fet explica que hi manque el Programa d’Ensenyament en Valencià, ja que va
destinat a zones de parlants valencians, i s’articulen els altres dos programes
per dur a terme l’Educació Plurilingüe a aquest centre. D’aquesta manera es
troben a cada nivell dues classes que segueixen el Programa d’Incorporació
Progressiva (PIP) i, d’altra banda, una classe que segueix el Programa
d’Immersió Lingüística (PIL). Tot i això
cal fer una distinció en la incorporació d’aquests programes en funció del
nivell educatiu en el qual es trobe: en primer lloc, tant a l’etapa d’Educació
Infantil com als primers nivells del primer i segon cicle, primer i tercer curs, hi ha dues classes de PIL i una de PIP i, en
segon lloc, en els cursos de final de cicle, així com al tercer cicle sencer,
hi ha el cas contrari. És a dir, una classe de PIL i dues de PIP.
En segon lloc, amb referència a l’ús de la llengua per tal de
comunicar-se a l’escola, encara que depèn de la persona que emet el missatge i
la persona a la qual va destinat, hi ha
un predomini de l’ús del castellà. Així mateix, el professorat utilitza el
valencià en tots els actes comunicatius o àmbits d’ús que es donen (acadèmic i administratiu); les relacions
entre alumnes i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) ,en qualsevol situació,
es realitzarà fonamentalment en castellà i, la comunicació entre el professorat
i l’alumnat dependrà del programa lingüístic en el qual es troben i de la
relació que tinguen.
Per tant, l’alumnat
d’una classe de PIL es comunicarà en valencià amb tots els seus professors,
dins com fora de classe, però no ho farà amb els seus companys, membres del PAS i professors
aliens o els quals no els han impartit classe. En canvi, els alumnes de PIP
faran un ús exclusiu del castellà en totes les comunicacions establides,
excepte en les àrees de “Valencià” i
“Coneixement del Medi”.
D’altra banda, els
elements commemoratius, decoratius o comunicatius de l’escola com són els
cartells o murals (amb refranys, números,
festivitats, commemoracions...), comunicats a les famílies o circulars del
centre solen aparéixer ambdues
llengües, castellà i valencià. Tot i
això, el cartell que anuncia la Biblioteca del centre es troba escrit en anglés,
castellà, català, francès i altres llengües
que es poden trobar en les aules per dos motius claus: d’una banda, es tracta del lloc de concentració del
coneixement i, d’una altra, per tal de respectar i potenciar actituds de
multiculturalitat i multilingüisme que s’adhereixen a les característiques
culturals i lingüístiques que posseeix l’escola.
Un altre dels aspectes
en el qual s’ha de fer incidència és la incorporació o integració directa del
valencià en els nouvinguts sense cap mena de programa d’immersió lingüística específica
i adaptada a aquests. Així, els alumnes estrangers que s’incorporen al centre,
hauran de matricular-se d’igual forma que la resta d’alumnat, és a dir, en un
dels dos programes lingüístics oferts.
Ara bé, amb independència del programa en el qual s’incorporen, el CEIP
facilita a tot l’alumnat un reforçament[1]
educatiu d’àrees instrumentals com són les competències lingüístiques i
matemàtiques utilitzant el català com a llengua vehicular.
Finalment,
no cal oblidar el nivell de profundització en el procés d’aprenentatge
lingüístic. En les classes de PIL hi ha un ús del català com a llengua
vehicular per a totes les matèries a excepció de l’àrea de “Llengua Castellana” que la llengua vehicular és el castellà. Com a
conseqüència el nivell d’aprofundiment
en català és major que el del PIP en les àrees de “Valencià”
o “Coneixement del Medi”. I a més a
més, els criteris de correcció d’errades morfològiques, sintàctiques o lèxiques
es fan més notòries a les classes de PIL en contraposició a les de PIP. És per aquest motiu que estudis, com és el de
la Universitat d’Alacant encapçalat per Vicent Pasqual, corroboren que són el PEV i el PIL els programes que manifesten
millors resultats en el desenvolupament de la competència lingüística del català
en l’alumnat.
[1]
Cal assenyalar que encara que no existeix Educació Compensatòria ja que la seua
demanda no arriba al 20% de l’alumnat total, el centre no deixa de cobrir les
necessitats lingüístiques de l’alumnat, en ambdues etapes educatives i llengües
amb els recursos humans que posseeix.
M'ha semblat molt interessant aquest text.
ResponElimina