El primer dia d'abril s'ha iniciat amb el començament del tema 3. Política lingüística i educació. Així, tenint en consideració que cap comunitat lingüística pot recuperar la llengua i la seua cultura sense encaminar un procés de normalització lingüística i que l'escola es tracta d'un pilar social fonamental per vehicular aquest (s'encarrega de la difusió de la normativa de la llengua minoritzada, l'adquisició de la llengua per la població més jove i normalització de la institució escolar com de l'entorn escolar que l'envolta), ha sigut la institució educativa, durant el segle XX, l'encarregada de potenciar la llengua com a símbol d'identitat del País Valencià.
- Tot i això la situació de la llengua era la següent:
- -Limitada als usos simbòlics i a alguns aspectes de l'ensenyament.
- -Instrumentalitzada partidàriament.
- -Degradada en els mitjans de comunicació.
- -Discriminada constantment.
- -Minoritzada en el propi territori en el qual té presència.
- Calia una política lingüística conscienciada:
- Aprovació de l'Estatut d'autonomia (1982) i LUEV (1983):
- Decret 79/1984, de 30 de juliol
- L'ordre d'1 de setembre de 1984
- L'ordre del 31 de gener de 1987
- Va conduir a una reforma educativa dins d'un model d'educació bilingüe:
- Anàlisi de la situació lingüística en el sistema educatiu tenint en consideració l'objectiu de:
- "Domini de les dues llengües en pla d'igualtat per part de tots els xiquets i les xiquetes prescindint de la llengua habitual en iniciar l'escolaritat"
- Programes: PEV (art. 9 del decret 79/1984, de 30 de juliol), PIP (art. 10 del decret 79/1984, de 30 de juliol) i PIL (ordre de 23 de novembre de 1990 i ordre de 12 de maig de 1994)
- Resultats:
- 30 anys després de l'aprovació de la LUEV per unimitat tan sols un 29% d'alumnes rep ensenyament en valencià.
- De fet, és molt estrany trobar a una persona que haja continuat la seua escolarització en valencià des d'Infantil fins acabar un cicle formatiu o carrera universitària.
- Polítiques aplicades han consolidat: desequilibris entre trams educatius, centres (públics/privats) i territoris.
- -3 de cada 10 alumnes en PEV front a 5 de cada 10 alumnes en PIP i 3 de cada 10 alumnes estudien valencià com a àrea.
- -Creixement lent d'escolarització en valencià (en 1998-1999 un 16% dels alumnes estudiaven en valencià i en 2007-2008, un 27%).
- -Gran increment d'exempcions en l'ESO (en 2005-2006 un 28,66% en Alacant, 21,73% en València i 8,67% en Castelló).
- -Fragmentació o desequilibri pronunciat entre etapes: 35,9% en infantil (PEV/PIL), 33,3% en primària, en l'ESO un 27,3% i un 18% en batxillerat o 4,6% en FP.
- -Desequilibri entre centres: 93,09% alumnat escolaritzat en valencià en centres públics; només un 6,32% en concertats i 0,59% en privats.
- -Diferències territorials en l'ensenyament en valencià accentuades: com més al sud menys valencià (de fet en la xarxa concertada i en el sud no hi ha cap ciutat que impartisca ensenyament en valencià).
- Després de veure aquesta situació, Escola Valenciana fa una proposta d'un model d'educació plurilingüe i intercultural per l'ensenyament de la Comunitat Valenciana (és redactat per Vicent Pasqual i es pot consultar íntegrament en "Notícies relacionades amb l'apartat 3.1" o la meua síntesi del document realitzada en "Text propi 6. Escola valenciana: per al sistema educatiu valencià").
- Tot i aquesta proposta que vertebrava el plurilingüisme d'una manera conscient i tenint en consideració les característiques i resultats obtinguts després d'aplicar el model bilingüe, es realitza el DECRET 127/2012, de 3 d'agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l'ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana.
- El qual, lluny d'aproximar-se a les propostes fonamentades realitzades per Escola Valenciana, condueix cap a l'aplicació d'un model de plurilingüisme que no té en consideració les característiques lingüístiques que presenta el sistema educatiu valencià.
- Ací es pot consultar l'anàlisi de l'esborrany del decret sobre plurilingüisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada