Tot s'acaba: valoració de l'assignatura (text propi 8)

Amb la realització de les últimes exposicions a la classe del dia 22 l'assignatura de Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües va posar punt i final. I per aquest motiu a continuació es vol mostrar una reflexió, a mode de valoració general, sobre l'assignatura i les implicacions educatives que té en la formació de tot docent.

            Aquesta matèria ha permés conscienciar els futurs mestres de la situació lingüística que hi ha al País Valencià des d’un punt de vista sociolingüístic per tal de conduir cap a la creació de pràctiques docents que tinguen en consideració aquest punt de partida. Així, amb una visió històrica del desenvolupament de la llengua i l’esforç per tal d’aconseguir que la llengua catalana torne a estar present en els àmbits d’ús formals, s’han creat espais de reflexió lingüística de l’alumnat sobre aspectes que, en moltes ocasions, no es tenen en consideració. És el cas dels mitjans de comunicació o l’escola com dos de les ferramentes socials que més ús han realitzat diferents ideologies polítiques per tal de vehicular el seu ideari que, en la gran majoria dels casos, s’ha manifestat a través de polítiques basades en el dogmatisme i no en aspectes científics.

            Seguidament, no s’ha deixat de costat la consideració de la llengua com a expressió cultural per excel·lència. És ben sabut que una cultura, a més a més de les idees que vertebren aquesta identitat il·lusòria, es composa d’altres elements com és la música, la gastronomia o la llengua. Concretament aquest últim component del territori valencià (assegurada la seua oficialitat territorial teòrica), que ha sigut fruit de perjudicis socials constants, es tracta de l’element que permet la comunicació entre les persones i és l’espai, normalment acústic, on aflora una identitat social que, en el cas de la Comunitat Valenciana amb el tancament de mitjans de comunicació com RTVV, ha sigut desproveïda la seua lliure expressió.

            Tenint en consideració els aspectes fins ací assenyalats i sense perdre les característiques de la macroestructura social que els rodeja, ha sigut una assignatura que, lluny de l’expressió manifesta de teories didàctiques sobre el desenvolupament d’habilitats de comunicació bàsiques sense fonament, ha possibilitat la construcció de coneixement sobre la realitat lingüística de la llengua i, sobre tot, la construcció de propostes didàctiques que, en el rerefons de les quals, es troba la idea de potenciar la normalització lingüística i crear un clima de classe on no es rebutge la interacció social i es done vehicle a la integració educativa multicultural i, com a conseqüència, multilingüe.