1.5 Multiculturalitat. Una perspectiva educativa

El dia 6 de març, després d'acabar amb l'apartat dels mitjans de comunicació, es va fer referència a l'últim dels apartats del primer tema, és a dir, a l'epígraf 1.5 "Multiculturalitat. Una perspectiva educativa". No s'havia penjat abans la informació a la qual es va referir per tal de tenir tota la informació d'aquest apartat en una sola entrada. La sessió del dia 6 es va basar en un debat per grups realitzats en classe al voltant de quatre preguntes vertebradores sobre la presència de diversitat de cultures en les aules de primària i el tractament educatiu d'aquestes. I, la sessió de hui, dia 11 de març s'ha reflexionat sobre set punts (tractats per Xavier Lluch en "Societat i Multiculturalitat. Una perspectiva educativa") que giren al voltant de generació d'una educació que tinga en consideració la multiculturalitat.

1. Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva?

Si. Perquè, tot i tenir diferències i ser difícil,  es poden perseguir objectius i tenir principis comuns que s'arrelen a aquesta identitat col·lectiva.

2. Com educar per a promoure, des de la diversitat, societats cohesionades, amb sentit de comunitat, amb mecanismes de cooperació i integració?

En primer lloc, s'ha de realitzar una anàlisi de les característiques de l'alumnat (pel que fa a la cultura a la qual pertanyen) i una documentació en cadascuna d'estes per part del professorat. Una vegada aquesta fase d'anàlisi haja quedat coberta es tendeix cap a una atenció primerenca per reduir conductes de rebuig cap altres cultures i potenciar un clima de centre on regne la normalitat cultural. Però, no només això, sinó que a nivell de centre s'ha de potenciar a través d'activitats de difusió i contacte dels principis i característiques de cada cultura en jornades on participe tota la comunitat educativa i, d'altra banda i a nivell de grup-classe, potenciar la realització d'activitats en agrupaments de forma heterogènia per permetre aquest contacte cultural en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

3. Quina funció cal reclamar a l'escola en aquest context sociocultural i heterogeni?

Cal que l'escola, per ser una esfera de realitat que té gran presència en la vida de l'alumnat, potencie activitats no només d'aula sinó a nivell de centre per quedar emmarcades línies d'actuació cohesionadores i que promouen el diàleg cultural (ex. dia de l'Islam, setmana de cultura xinesa...) vehiculant, d'aquest mode, algunes transversalitats del currículum com Educació per la Pau i la Convivència, Educació Moral i Cívica i Educació per la igualtat.


4. Pot l'educació intercultural suposar una responsabilitat a aquestes preguntes?

És evident que sense una educació intercultural l'alumne podrà sentir-se confús i perdut en una societat de la qual no entén el seu caràcter divers.

(reflexions sobre lectura de Xavier Lluch)

• 1. Educar en societats multiculturals: el paper de l'educació intercultural:
• La nostra societat és multicultural.
• La globalització econòmica i social ha potenciat el procés d'uniformització cultural (es fa molt patents en els jocs i cultura infantil i juvenil).
• La clau, per tant, és, crear experiències educatives de convivència cultural igualitària (des de la pluralitat) basades en:
• Valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
• Diversitat cultural = estri d'aprenentatge social.
• Potenciar el desenvolupament de destreses d'anàlisi crític i valoració de cultures.
• S'ha de fer veure, per tant, que la multiculturalitat és una realitat que s'ha de desitjar pel gran enriquiment que aporta.
• 2. De què parlem quan parlem d'educació intercultural. Quatre reflexions a tall d'introducció:
• L'èxit retòric i l'escassa influència en la pràctica escolar: "cal arribar ja a la conclusió de que el debat sobre la multiculturalitat fa molt de soroll per a res?" (segons Touraine)
• Tot i que la multiculturalitat ha sigut inclosa en gran part de la teoria (articles, manuals, textos...) no s'ha actuat en les pràctiques escolars (tampoc s'ha potenciat des del marc institucional amb propostes pedagògiques o recursos materials).
• La confusió entre els plantejaments teòrics:
• Cal analitzar-los per tal d'entendre la concrecció que es fa del tractament multicultural a les escoles.
• Existeixen tres qüestions clarificadores que cal considerar:
• 1. Multiculturalitat com a existència de diversitat cultural en un mateix context social. 
• 2.Educació multicultural (també pluricultural o intercultural) com les propostes educatives pel tractament de la diversitat.
• 3. Educació intercultural  com a forma de treball educatiu a través de la diversitat cultural.
• 2 posicions ideològiuqes diferents (es troben en qualsevol pràctica educativa):
• 1. Multiculturalitat = problema: es vincula al racisme culturalista i es vehicula a través de polítiques d'agressió a grups culturals minoritaris.
• 2. Diversitat cultural = valor social: es té en consideració l'enriquiment que aquest contacte cultural crea.
• La identificació entre diferència i deficiència
• A Espanya es tradueix educació intercultural = educació compensatòria per:
• 1. Anys 80 escolarització generalitzada de comunitat gitana.
• 2. Escolarització d'alumnes immigrants d'altres països.
• S'ha atribuït una relació causa-efecte pel que fa a l'alumnat d'altra comunitat com a xiquets que necessiten un tractament compensador (a nivell lingüístic, higiene, econòmic...) per la generalització realitzada.
• S'ha sancionat la diferència cultural com a deficiència (de fet, alguns materials han sigut mostra d'aquest fet).
• Concepció de la multiculturalitat com a fet sobrevingut, extern
• S'ha basat en "com tractar el diferent" quan el context valencià, ja per les onades d'immigració provingudes en la pròpia repoblació n'és.
• Cal combatir els processos de globalització que tendeixen cap a una homogeneïtzació cultural de la multiculturalitat present.

• 3. Set propostes des de l'educació intercultural:
• Fer palès que la diversitat social i cultural és natural
• La diversitat com a característica intrínseca o pròpia de la societat (tot i ser iguals, hi ha diferències).
• La diversitat o pluralitat es troba en la pròpia comunitat social com en cadascuna de les persones que la composen.
• Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex
• 1. La diversitat ens condiciona a tots (tots conformenn aquesta diversitat).
• 2. La diversitat és present en territoris amb més d'un ideari cultural.
• 3. La diversitat és present on hi ha grups socials ètnicament diferents
• 4. La diversitat és present en contextos socio-econòmics desafavorits i/o marginals.
• Cal actuar cap a una educació cohesionadora i d'integració social.
• Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat
• Discursos antagonistes a la diversitat cultural es fonamenten en:
• 1. Presència d'altres cultures = amenaça demogràfica.
• 2. Presència d'altes cultures = amenaça laboral.
• 3. Presència d'altres cultures = amenaça cultural.
• L'escola ha d'intentar combatre aquests discursos mitjançant pràctiques que ajuden a viure interculturalment amb normalitat.
• Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat
• Educació basada en l'acceptació i el reconeixement independentment a la seua cultura originària sense fer rebuig a la cultura simbòlica pròpia.
• Apropar l'alumnat altres cultures a través de l'univers simbòlic de l'alumnat immigrant: es potencia una relació afectva i es produeix una integració i incorporació cultural en aquesta "cultura de cultures".
  
• Establir un context on les interaccions siguen igualitàries
• Junt al reconeixement igualitari de totes les cultures és important que això es plasme en la pràctica amb tipificacions recíproques entre iguals (entre els alumnes).
• Clima de partipació i convivència col·lectiva en entorns de reflexió crítica, fins i tot, d'elements culturals.
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals
• Potenciar a les classes una anàlisi crítica de mostres socials d'estereotipització, marginació o discriminació social (referències polítiques al seu rerefons).
• Educar en el tractament dels conflictes culturals. Fer conscient l'etnocentrisme cultural i desvetllar la construcció interessada d'estereotips
• Viure amb consciència crítica de tot allò que es planteja i, encara més, si està relacionat amb allò cultural i els seus conflictes eliminant qualsevol prejudici sorgit.

     Posteriorment, a través d'aquest vídeo de Xavier Lluch, s'ha profunditzat més en la matèria aludint a idees vertebradores a les quals es troba arrelada la pràctica educativa que no deixa de costat la multiculturalitat tan present en les aules.

• Ha de replentejar-se el treball de la diversitat en l'aula cap a l'educació amb la idea de "pluralitat social" de la qual no escapa cap agent social.
• La llengua juga un paper molt important com a element cultural. Es tracta d'un factor cultural més que entrebranca tot una identitat cultural.
• No és suficient tractament d'alumne estranger en l'àmbit lingüístic sinó que s'ha de tractar en la globalitat cultural en la qual es submergeix.
• Ha d'haver-hi una anàlisi ben profunda de la diversitat cultural al nostre païs perquè s'entenga com un tret de caràcter intrínsec (encara que no tinguem una història vinculada en aquest sentit).
• (segons el pedagog català  Francesc Carbonell) "Si açò de la interculturalitat ens ix bé no és perquè hem tractat els que venen de fora sinó els que són d'ací".

    A continuació es presenta un esquema resum d'aquelles idees més importants de tot l'exposat en aquesta entrada i, finalment, la Prezi amb la qual es troba vinculada aquest apartat.