En aquesta sessió es continua amb la normalització i normativitació de la llengua catalana. Concretament s'aprofundeix en les normes ortogràfiques de 1913 com a primer instrument que dota a la llengua d'unitat i que portarà cap al seu tractament en contextos com és el cas del dels mitjans de comunicació.
- Les normes fabrianes o ortogràfiques de 1913 tenien dos pilars fonamentals:
- 1r Fonèticodialectal: correspondència fonema-grafia (focalitza en dialectes que mantenen fonemes desapareguts en la resta de territori lingüístic).
- 2n Etimològics: aproximació cap a la varietat de la llengua propera al llatí per adoptar grafies i rebutjar castellanismes introduïts en segles anteriors.
- Atenció a la morfologia i al lèxic: admissió de les diverses variants morfològiques registrades als diversos territoris (ex. "parlo/parle/parl" o "pateixi/patesca/patisca").
- Van ser ràpidament acceptades i, fins i tot, en l'any 30 ja eren utilitzades en les principals publicacions en català i van permetre unificar i codificar realment la llengua.
- En 1932, amb el Diccionari General de la Llengua Catalana es depurarà, a més, el vocabulari català de les influències del castellà (va marcar el fi del procés de normativització).
- Any de les Normes de Castelló (fes click ací per profunditzar a aquestes a partir del Text propi 1).
- Posteriorment s'estableix un règim democràtic en 1978 amb la Constitució espanyola (divisió territorial en comunitats autònomes):
- Article 3. El castellà és la llengua oficial de l'Estat (tots els espanyols han de conéixer-la) però hi ha un reconeixement del plurilingüisme del territori i dota de oficialitat a les altres llengües de les CCAA (segons els Estatuts d'Autonomia que permeten un reconeixement de la diversitat cultural):
- Permeten la recuperació de l'ús de llengües minoritzades.
- Permeten una garantia cap al desenvolupament dels processos de normalització lingüística.
- En el cas de la Comunitat Valenciana:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada