1.4 Els mitjans de comunicació

Ja dimarts passat s'introduïa, tot i que de forma tímida, el paper dels mitjans de comunicació en matèria lingüística en l'apartat 1.3. En la sessió de hui s'ha profunditzat en aquests elements socials que permeten donar difusió a la llengua o, de forma contrària, potenciar cap al seu desús. A través d'un anàlisi del text de Rafael Xambó i de la visió dels mitjans de comunicació com a element vehiculador de la normalització lingüística s'exposa la següent informació:

• L'origen del Sistema Comunicatiu Valencià (SCV) prové de:
• Intents de premsa democràtica (1960-1970)
• No hi havia presència d'expressió/opinió pública (creixement a partir de 1962 d'aquests mitjans de comunicació).
• 4 diaris (cadena governamental Prensa del Movimiento):  Información (a Alacant), Mediterráneo (a Castelló) Levante i Jornada a València.
• 1 diari privat:  Las Provincias (l'únic que Franco no va tancar).
• Diaris com a mostra dels conflictes amb les autoritats de l'època: Al Dia (1966) i Primera Pàgina (1968-1972).
• Revistes com a mostra dels conflictes amb les autoritats de l'època:  La Marina (1973) i Turia (1964 fins a l'actualitat).
• Molta importància la premsa clandestina
• Aparició de programes de ràdio en valencià.
• El règim franquista va acabar i amb la seua fi no va haver democratització dels mitjans de comunicació
• En 1976 (mort de Franco) es manté l'estructura comunicativa franquista.
• Premsa: hi ha una venda superior de diaris de Madrid (sobre tot El País) que dels de la zona catalanoparlants.
• Televisió: escassa producció televisiva en català (emissió diària de mitja hora de l'informatiu Aitana en TVE) i sobre la cultura valenciana (comença a introduir-se en aquest moment problemes del context valencià).
• En 1977 es produeix "La Batalla de València":  la ideologia conservadora comença a fer tot un control ideològic del contingut retransmet per l'Aitana fent canviar la seua programació cap a sucessos més en general a més de, encara que dosificades, informacions relatives a festes, esports o corregudes de bous.
• Ràdio: aparició del programa "De Dalt a Baix" a la Ràdio Peninsula (contingut arrelat a la cultura valenciana i àmbits academicistes que comença amb un quart d'hora al migdia fins arribar a tres quarts d'hora en valencià amb cobertura de tot el territori valencià).
• Va ser considerat tot un símbol.
• Però, amb el referèndum de la Constitució del 1978,  la integració de Ràdio Peninsular a RNE i les pressions dels sectors contraris de la ciutat de València el programa va desaparéixer.
• De 1976-1982 es produeix una confrontació dels mitjans de comunicació derivada del conflicte sociopolític:
• Defensa, per part dels conservadors, del valencià com a llengua diferent al català (regionalisme lingüístic).
• D'ací s'obre el debat dels perills catalans i els intents catalanitzants.
• No hi ha cap interés per impulsar l'ús social de la llengua.
• El diari Las Provincias va manipular ideològicament cap a frenar l'ús de la llengua catalana tenint com a senys d'identitat el perill catalanista (clara influència dels sectors més conservadors que s'ha anat continuant en l'expressió de notícies per RTVV).
• Aparició de nous mitjans de comunicació escrita (tot i que amb força insuficient per fer front a la difusió informativa conservadora):
• Revista Semanal (1977-1980).
• Diaris:  Diario de Valencia (1980-1982) i Noticias al Día (1982-1984).
• Per tant:
• Marcada dificultat en posar en marxa la ràdio valenciana (RTVV).
• Manteniment de difusió de notícies tractades ideològicament de forma prèvia (des de Madrid amb diaris o televisió).
• Incompliment de l'ús del valencià en emissores FM.
• Negativa dels governants valencians per contribuir cap a una política lingüística de normalització mitjançant la presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació (s'accentua el conflicte lingüístic).
• Construcció del Sistema Comunicatiu Valencià a partir de la Constitució de 1978:
• Premsa:
• Estructura provincial.
• Premsa del centre peninsular té més pes.
• No hi ha molta presència d'aparació de premsa diària editada a la Comunitat Valenciana en valencià (ex. El País publicava setmanalment 4 pàgines en valencià o Levante-EMV va començar a publicar una pàgina diària en valencià o el suplement cultural dels divendres otorgant importància a la literatura catalana).
• La majoria de premsa no diària (setmanaris i mensuals) s'editen en castellà i amb seu a Madrid o Barcelona.
• En Catalunya la publicació més rellevant es troba a la revista El Temps (setmanari d'informació) encara que existeixen altres revistes com Saó, L'Illa, Caràcters, El Contemporani, All-i-oli (difusió reduïda i de caràcter especialitzat).
• Sobre tot destaquen a Catalunya el diari Avui i El Periódico de Catalunya  (en el nostre territori només es troba El Punt a nivell comarcal).
• Ràdio:
• Canvis s'inicien a final de 1980 amb programació musical digital 
• Fort predomini de programació en cadena, en castellà i des de Madrid ha marcat una incapacitat de difusió forta de la ràdio pública autonòmica (ex. tancament de Ràdio 4 per part de RNE la qual emetia totalment en català.
• Desenvolupament precari i tardà de ràdios municipals (junt a l'altre aspectes són les causes de baix nivell de presència del català a la ràdio).
• En l'actualitat no hi ha programes informatius en valencià en les emissores de ls grans cadenes tot i ser referits a territoris valencians.
• Televisió:
• Intent per abraçar el màxim mercat realitzar programes en castellà va substituir tot intent de fer-lo en valencià.
• Pèrdua de qualitat en programes en valencià (predomini de programes d'entreteniment de baix cost, sèries i telefilms nord-americans, disminució de programes culturals i informatius).
• L'oferta en català comença a les comarques del nord que s'iniciaven amb emissions regulars de TV3 l'any 1984.
• Va permetre veure la unitat del català i va increementar el seu prestigi en el seu ús (tant popular com elitista) i va preparar el camí cap a la futura Televisió Valencianaa.
• Any 1989 Canal 9 va ocupar la freqüència d'emissió de TV3 i va provocar el tancament temporal dels repetidors d'Acció Cultural.
• Ús majoritari del castellà a aquesta nova televisió, conflictes amb actors de doblatge i les empreses valencianes d'audivosiaul van ser elements de crítica del model de televisió valenciana.
• Amb la implantació de la TDT:
• 42 canals privats local disponibles van estar destinats als vinculats a sectors conservadors i, per tant, poc interessats en programació en valencià.
• 1990 predomini de televisions públiques a l'espai local i un retrocés del valencià com a  llengua de la televisió local
• 22 televisions públiques
• 77 televisions privades
• 3  televisions mixtes
• Hi havia dos canals valencians (Canal 9 i Punt dos) que, amb l'última directriu legal de tancament de RTVV,  han deixat d'emetre.

     Seguidament es mostra un esquema que sintetitza les idees exposades d'aquest apartat per tal de tenir una visió més global del contingut i, per últim, les dues Prezi seguides.