dimarts, 15 d’abril del 2014

Tema 5. Les habilitats lingüístiques

En la sessió de hui, amb una metodologia innovadora i poc lligada a la idea de classe magistral, s'ha realitzat l'explicació sobre les microhabilitats lingüístiques referides a la llengua oral, concretament, les de l'expressió oral utilitzant la deducció de l'alumnat del significat o semàntica de cadascuna d'aquestes i la posterior posada en comú per construir el coneixement a nivell de grup-classe. Per fer això, es van realitzar agrupaments heterogenis a partir del repartiment d'una peça de puzzle de diferents col·leccions a l'atzar (es reuneixen els alumnes que tenen peces de la mateixa col·lecció) Però, tot i que no es va comentar de forma implícita i pot ser puga servir per emmarcar allò que es comentarà a continuació, es va realitzar una síntesi de les habilitats linguístiques de forma teòrica i general (ja que la part didàctica i la seua posada en pràctica es realitza a través dels treballs de desenvolupament del llenguatge oral):
  • Les habilitats lingüístiques es classifiquen segons:
    • El paper de l'emissor o receptor : habilitats receptives  (escoltar i llegir)  o habilitats productives (parlar i escriure).
    • El canal utilitzat en la comunicació: habilitats orals (parlar i escoltar) o habilitats escrites (escriure i llegir).
  • Tot i això es manifesta la seua presència de forma conjunta la qual cosa ens porta a unes pràctiques docents didàctiques basades en el seu tractament de forma conjunta i integrada.
  • Si es centra l'atenció en el discurs oral es descubreix el seu caràcter predominantment:
    • Col·loquial o informal
    • Subjectiu
    • Redundant i obert.
    • Ple de sintaxi simple, frases inacabades, lèxic general i pobre, repeticions, onomatopeies...
  • Des d'un punt de vista del discurs oral com a situació de comunicació cal tenir en consideració:
    • Canal auditiu
    • Perspecpció successiva dels diversos signes
    • Comunicació espontània i immediata (emissor pot rectificar allò dit en un temps i espai determinat).
    • Comunicació efímera.
    • Ús de codi no verbal que permet la interacció creant tot un context extralingüístic.
  • Les dues modalitats o habilitats en relació a la llengua oral són: escoltar i parlar
    • Comprensió oral (escoltar): comprensió d'un missatge verbalitzat per un emissor a través d'un procés cognitiu de construcció de significat i interpretació d'aquest.
      • Hi ha objectius per escoltar (rebre informació, entendre...).
      • Hi ha expectatives  (tema, estil, tipus de llenguatge...).
      • Microhabilitats que s'executen:
        • Reconeixement dels elements de la seqüència acústica (sons, paraules...).
        • Seleccionar els elements de la seqüència acústica més rellevants segons els interessos.
        • Interpretar el contingut i la forma (donar significat als elements reconeguts).
        • Anticipar qüestions del discurs  (a partir d'entonacions, estructura, contingut).
        • Inferir la informació d'altres fonts no verbals (llenguatge gestual...).
        • Retenir elements del discurs que el receptor considera importants (en la memòria a curt termini).
      • El mecanisme d'aquest es fonamenta en aquest model:

    • Expressió oral (parlar)expressió d'una seqüència acústica per tal d'interactuar al medi en el qual es troba un agent social o amb una altre agent social.
      • 2 tipus: comunicació oral autogestionada (únic emissor que gestiona el text amb baixa probabilitat d'un receptor per respondre en actes com l'exposició, discurs, conferència...) i la comunicació oral plurigestionada (hi ha més d'un interlocutor que adopten alternativament els papers d'emissor i receptor en actes com el diàleg, l'entrevista, el debat...).
      • Microhabilitats que s'executen:
        • Planificar el discurs (anàlisi de la situació, preparació per escrit de la intervenció, anticipació del tema...).
        • Conduir el discurs (recerca de temes adequats a la situació comunicativa, inici, desenvolupament o conducció i finalització un tema, desviacions del tema, relacionar temes, manifestacions d'intervenció i ús eficaç del to de paraula...).
        • Negociar el significat (adaptació al grau d'especificitat del text, elisió de paraules irrelevants, autocorrecció, repetició d'idees més importants, ús de crosses o reformulacions aludint a la normativa lingüística...).
        • Produir el text (al·lusió al llenguatge no verbal com el control de la veu, gesticulacions, control de la mirada...).
Ací baix vos deixe les dues presentacions associades a aquestes dos habilitats que cal desenvolupar en l'alumnat:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada