Text propi 7. Resum de l'assistència a la ponència realitzada per Uri Ruiz Bikandi (IV SAC)

A continuació es presenta un resum de la conferència realitzada el dia 9 d’abril de 2014 per la filòloga, pedagoga i especialista en processos d’educació bilingüe que actualment du a terme investigacions sobre l’adquisició de segones llengües en l’Escola de Magisteri del País Basc (Uri Ruiz Bikandi) dins del marc de la quarta Setmana d’Activitats Complementàries.

En primer lloc, aludeix a clarificar l’adquisició i l’aprenentatge com a dos conceptes diferents. Així, l’adquisició és un procés neuropsicològic a partir del qual una persona du a terme l’aprenentatge de forma implícita mentre que l’aprenentatge es deriva de l’ensenyament, per tant, d’un procés conscient que ha sigut planificat prèviament.

Però, l’ensenyament de L2 no sempre ha sigut de la mateixa manera sinó que, després dels estudis de processos mentals en l’adquisició de les llengües s’han extret diferents models didàctics: primerament, el model didàctic “gramàtica-traducció”, és a dir, es fixa en com és la llengua i es fa referència als mecanismes interns; seguidament, es va passar al model “audiolingual” com a primera mostra de la racionalitat occidental i es basava en la repetició (vehicle del conductisme); en tercer lloc, es va passar a un model “oral-situacional” caracteritzat per la idea que el lloc determina el tipus d’aprenentatge (és a dir, es relacionava amb el context) i, per últim, s’ha passat a una perspectiva “nocional-funcional” segons la qual cal dur a terme l’ensenyament de L2 tenint en consideració la motivació temàtica de l’aprenent per fer d’aquest aprenentatge una qüestió significativa en tant que es funcional.

De fet, han sigut diversos els estudis que s’han realitzat sobre l’adquisició i que s’han agrupat en diferents corrents les quals coincideixen, però, en el fet que el processament de L2 hi intervenen una sèrie de conceptes vinculats als processos mentals implicats en l’aprenentatge. Aquests són: d’una banda, l’intake o part de l’input que l’aprenent percep i després incorpora en la seua memòria a llarg termini; d’altra banda, la interllengua o punt en el qual es troba el coneixement de la llengua que s’està aprenent (és dinàmic per tant); seguidament, la captació conscient de la diferència basada en una intenció i interés per fer-ho (“noticing”); en quart lloc, el “chunking” o trossejament realitzat en l’aprenentatge d’una frase o paraula ; a més a més es va fer referència a la “transferència” realitzada d’una llengua a una altra en qüestions comuns (ex. en els plurals) o a la “monitorització” (metaconeixement o control de la parla a mesura que es va vehiculant la parla) i, per últim, no es va descartar al·ludir als mecanismes que utilitza qualsevol parlant per tal de posseir un coneixement lingüístic utilitzable o en la memòria a curt termini, és a dir, la “ressonància” així com la “reformulació” com mecanisme que augmenta el input.

Finalment, es van donar recomanacions didàctiques a algunes per conduir l’aprenentatge de L2 com la creació de tasques significatives, potenciar el paper actiu de l’alumne en el seu aprenentatge, permetre un input correcte, impulsar l’aprenentatge inductiu respectant la individualitat i el ritme de l’alumne fomentant aprenentatge col·laboratiu i, sobre tot, acomodant les experiències didàctiques d’aprenentatge als interessos propis de l’alumnat.