Finalitzat l'apartat d'història social i connectat amb la idea del procés de normalització que va començar en el segle XX que ja havia sigut mencionat en l'apartat 1.2, a continuació s'introdueix la teoria en referència al paper tan important que tenen els mitjans de comunicació en la situació d'una llengua i, en concret, mitjançant una visió educativa.
Anteriorment s'explicitava que en una situació de contacte de llengües pot haver-hi dos camins diferenciats: d'una banda, la substitució lingüística i, d'altra banda, la normalització (fre de la substitució linguística) És en aquest punt on es centra la següent entrada:
- Trets que encaminen a la normalització lingüística:
- En el segle XX s'inicia el procés de normativització de la llengua catalana (en altres llengües ja s'havia produït als segles XVII i XVIII) degut als següents factors polítics, socials i culturals:
- Punt de vista socio-cultural: el català com a llengua posseix una tradicció literària recreada en la Renaixença i en el Modernisme que s'acompanya d'estudis en l'àmbit lingüístic i el moviment noucentista que busca la normalitat lingüística.
- Punt de vista polític: hi ha un suport polític i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de la contribució integradora realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 per codificar i, com a conseqüència, posseir una normativa unificada del català (ex. havia tingut en consideració el català antic com el modern fent depuracions de barbarismes).
- Pompeu Fabra es va haver d'enfrontar a l'anarquia ortogràfica de l'època i, amb la col·laboració de l'IEC van realitzar la redacció de: "Les Normes ortogràfiques" (1913), "La Gramàtica" (1918), "Les Converses filològiques" (1919-1928 en articles de divulgació) i "El diccionari general" (1932).
- Les normes ortogràfiques de 1913 van ser adoptades per tots els intel·lectuals i la societat de l'època (de fet són les que s'utilitzen en l'actualitat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada