Es tracta d'una publicació apareguda a un blog sobre alguns dels aspectes més rellevants de les Normes de Castelló. Entre d'altres, les Normes de Castelló van ser redactades per Lluís Revest en la reunió del 15 d'octubre. Serà el 2 de desembre quan es mostren els resultats a la Casa de Matutano a Castelló i es van acceptar ràpidament. Entre els signants d'aquesta normativa destaquen les següents entitats: "Societat Castellonenca de Cultura", "El Centre de Cultura Valenciana", "Lo Rat Penat" o "L'Agrupació Valencianista Republicana". Però, a més a més, personalitats competents en l'àmbit lingüístic com Lluís Fullana o Lluís Revest així com altres tan importants com Gaetà Huguet, Carles Salvador, Teodor Llorente i Falcó, Manuel Sanchis Guarner o Emilo Gómez Nadal. Posteriorment, apareixen publicades en famoses publicacions del momento i divulgades per personalitats com Carles Salvador, Enric Valor o Josep Giner.
Notícia 2. "Les Normes de Castelló són hereves indiscutibles de les Normes Ortogràfiques de l'IEC"
L'article realitzat a partir d'una de les conferències celebrada com a commemoració del 81 aniversari de les Normes de Castelló permet aprofundir en aquesta normativa des d'un punt de vista especialista, el del sociolingüista delegat de l'IEC de Castelló Vicent Pitarch. En aquest s'aludeix a "Les Normes de Castelló no són més que una mera adaptació-aclimatació- a les Normes de l'IEC. O més ben dit: són el mateix" ja que van compartir un context històric caracteritzat per: fi de la dictadura de Primo Rivera, la II República o la creació de la Societat Castellonenca de Cultura - entitat que escrivia el seu Butlletí seguint les normes fabrianes de 1913-.
Notícia 3. "Acte de commemoració del vuitantè aniversari de les Normes de Castelló"
Vídeo molt interessant de comemoració del vuitantè aniversari de les Normes de Castelló en el qual es profunditza molt més en la temàtica.
Es tracta d'un article periodístic escrit per Pere Antoni Pons el qual plasma una entrevista al filòleg, músic i escriptor Isidor Marí molt interessant. Entre les diverses preguntes que es realitzen es troba una vinculada a la importància de les Normes Ortogràfiques de l'IEC o les Normes de 1913 les quals, junt a la Gramàtica de 1918 o el Diccionari de 1932, Marí considera com elements fonamentals i antagonistes a la política franquista d'homogeneïtzació territorial (un territori, una llengua).
Notícia 4. "Quan vam endreçar el català"
Xavier Valls recopil·la algunes de les qüestions més interessants d'allò que va significar la redacció de les Normes ortogràfiques de 1913. En aquest sentit, en 1914 Enric Prat de la Riba va escriure un article en "La Veu de Catalunya" en el qual manifestava la necessitat del seguiment de les noves regles ortogràfiques per tal d'impulsar una unitat lingüística que Pompeu Fabra, com a principal autor d'aquest normes, va plasmar en paper (la revista modernista "L'avenç" impulsarà la seua difusió).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada