Notícies relacionades amb el apartat 1.1

En aquesta etiqueta de "Notícies relacionades" es poden trobar diferents recursos que relacionen allò teòric comentat amb la preocupació social que posseeixen i que, per tant, porta a escriure sobre ells. A més a més, es fa un breu comentari d'allò més rellevant en relació amb la teoria exposada en l'apartat corresponent. Si feu click sobre cada imatge podreu anar directament al lloc web d'on ha sigut extreta. 

Notícia 1. "La mitad de los idiomas de la Tierra, en vías de extinción"

A través de l'escrit es pot veure una gran quantitat de llengües presents al planeta Terra (es citen 7.000 llengües). Però, quasi la meitat d'aquestes, es troba en un procés de substitució lingüística en el qual, si no s'actua normalitzant-les a través d'una política lingüística eficaç, suposarà la pèrdua definitiva d'aquestes. Aquest fet es tracta d'una preocupació per la Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura que intenta suplir amb el document d'assessorament teòric "Programa Llengües en Perill".

Cal assenyalar que el 96% de les llengües són utilitzades per col·lectius de població reduïda (concretament un 4% segons la UNESCO). En aquest sentit, la desaparició d'algunes d'aquestes llengües portarà arrelada la desaparició d'una identitat cultural d'un indret determinat i, com a extensió, es condueix al món cap a la pèrdua de la gran riquesa cultural que el caracteritzava tal com s'assenyala a través de les següents paraules: "la humanidad no solo perdería una gran riqueza cultural, sino también ancestrales contenidos en las lenguas indígenas"

Notícia 2. "Consecuencias del contacto de lenguas"

Es tracta d'un article escrit per un dels docents titlars de Lingüística i Lingüística Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (Manuel I. Cabezas) que exposa, de forma clarificadora que el contacte de llengües té grans conseqüències i, algunes des les quals, va en detriment de les pròpies llengües autòctones.

Així es poden veure en l'article termes com substitució lingüística (referida al resultat d'un "bilingüismo sustractivo o regresivo extremo o radial") al que es contraposa alternança lingüística (ús de dues o més llengües en funció de les característiques dels actes comunicatius) o l'amalgama de llengües (subidivideix en extrema o combinació de diverses llengües per forman una altra com és el cas del "espanglish" o parcial caracteritzada per interferències i vacil·lacions que condueixen a préstecs lingüístics sense adaptació prèvia). Però tot això ho refereix a la situació viscuda entre les llengües del català i l'espanyol aludint a l'ús d'estratègies d'explicació basades en l'economia "podría decir que debería existir también una 'economía lingüística de mercado'".

Text de  Gabriel Bibliloni.

LLENGUA ESTÀNDARD I DISCRIMINACIÓ SOCIAL

La llengua estàndard es cultiva a l’escola, on també s’aprén si no és la varietat usada en família. La formació lingüística d’una persona, és a dir, el conjunt d’habilitats i de recursos que adquireix per a comunicar-se eficaçment, és una part molt important de la seva formació global que proporciona especialment el sistema educatiu. És evident que les possibilitats de promoció i d’ascens socials d’un individu estan en relació directa amb el domini de tota classe de coneixements i d’habilitats entre els quals ocupen un lloc destacat el domini de la llengua referencial, el coneixement de les seves regles, la destresa en el maneig dels seus recursos i la capacitat d’usar-la d’una manera adequada a cada situació. La llengua –això és, la llengua estàndard– és un filtre en l’ascens social que atura els qui no la dominen i impulsa els qui ho fan. Tothom sap la importància que té per a un polític, per exemple, donar una imatge de saber expressar-se amb correcció, propietat, riquesa i fluïdesa; i tothom sap les conseqüències que podria tenir per a la mateixa persona utilitzar una forma verbal errònia (és a dir, no estàndard) o cometre una falta d’ortografia.

Una de les funcions bàsiques d’una llengua –és a dir, d’una llengua estàndard– és, doncs, la funció discriminant. Per això en una comunitat lingüística normal el domini de la llengua és una necessitat i un valor reconeguts per tothom sense discussió. D’aquí es deriva que tothom que visqui en el territori d’aquesta llengua –autòctons o estrangers– estarà motivat per a aprendre-la i assolir-ne un domini com més gran millor, d’acord amb allò que és considerat la norma de prestigi. En canvi a les comunitats amb una llengua subordinada, la funció discriminant és exercida per la llengua dominant. Notem que tant en aquesta qüestió com en moltes altres la llengua dominant actua com a estàndard dels parlants d’una llengua subordinada i assumeix totes les funcions que en d’altres circumstàncies correspondrien a l’estàndard propi. En una comunitat lingüística subordinada, més que les dades sobre el coneixement de la llengua pròpia i el seu ús en tal o tal àmbit, allò que marca i mostra la subordinació és l’exercici de la funció discriminant: basta mirar a quina llengua s’associa realment aquesta funció i quina llengua aprenen i utilitzen els considerats estrangers instal·lats en el territori.

Gabriel Bibliloni. Llengua estàndard i variació lingüística. Edicions 3i4